.jpeg)
BLOG BY NEREA VIEIROS
AUDIOVISUALS
NAU BOSTIK
513m2
La primera activitat que vam fer en arribar a la Nau Bostik va ser mirar per lliure les diferents col.leccions fotografía que hi havien dintre l'xposició 513m2, i que estaven dividides en dues plantes. Després d'això vam poder disfrutar de l'explicació d'algunes de les obres pels mateixos artistes que les havien realitzat.
A partir d'una de les obres vistes a l'exposició haviem de intentar fer una fotografía que encaixés en aquesta, és a dir, copiar l'estètica. Per fer això vaig escollir la col.lecció X de Carlos Roth, i vaig escollir aquesta i no una altra perqué a mi m'agrada molt fer fotografies en blanc i negre, així que vaig pensar que em seria menys dificil fer-la ja que s'assembla al meu estil(encara que després m'he adonat de que no és tan "fàcil" com sembla).
RECREACIÓ
No he pogut escollir només una de les meves fotografies, així que he escollit dos.
La primera la vaig fer al cel un día caminant pel carrer perqué els núvols havien quedat dibuixant una línea horitzontal que em va cridar l'atenció. Després vaig editar l'imatge amb Lightroom per tal de que quadrés amb la resta, baixant la saturació al màxim i marcant un gran contrast entre blancs i negres, llums i ombres. Crec que transmet aquesta idea que vol expressar el Carlos Roth del subconscient ja que a mi aquesta imatge em transmet immediatesa, i al subconscient pots passar de pensar en una cosa a una altra en segons. Com quan cau un raig o quan com, en aquest cas, el moviment del vent fa que els núvuls canviin de posició.
La segona fotografía la vaig fer a les mans de la meva mare. Per fer-la la vaig colocar devant de la finestra de manera que em quedessin llums i ombres bastant marcades. Després, al igual que amb l'anterior, la vaig editar amb el Lightroom per fer encara més obvi aquest contrast del blanc i el negre. Aquesta imatge la relaciono amb la temàtica perqué per a mi expressa el pas del temps i com sense adonar-te vas gastant segons de la teva vida, ja que crec que és una cosa en la qual tots em pensat al menys una vegada en la nostra existència.
Finalment, com a descartes he escollit aquestes tres imatges que vaig fer mentre em deixava guiar per un amic meu al camp, descobrint llocs on mai havia estat.
REINTERPRETACIÓ
Com a segona activitat d'aquesta visita haviem de reinterpretar una de les col.leccions que vam poder veure, és a dir, agafar el concepte i fer-lo nostre. Per fer això vaig escollir la col.lecció Éxtasis de la mucosa de Viktor Dolganov, ja que em va semblar molt interesant tant la temàtica com la seva manera de representar-la, i a més vaig pensar que podría fer-la bé amb el meu estil perqué m'agrada fer fotografies obscures i extranyes.
Per tal de fer la meva propia col.lecció vaig começar per pensar com volia portar a terme el tema del MORBO, i vaig arribar a la conclusió de que en coptes d'expressar-lo amb total llibertat, com fa ell en la seva obra, expressaria aquest sentiment de no poder alimentar aquest morbo per por al que pugui passar, o més ben dit al que puguin pensar, ja que no es un fet socialment acceptat, ia la vegada mostrar com finalment has d'acabar acceptant com ets i abraçant aquests desitjos.
Per poder plasmar això amb la meva càmara vaig agafar a un amic com a model, sabía que volia fer fotografies a un model masculí perqué volia mantenir part de l'esència de l'obra original, i vaig utilitzar elements de plàstic per representar la sensació d'opressió i asfixia de no poder alimentar aquests desitjos, de no poder mostrar-te realment com ets. A més d'aixó, el vaig fotografiar amb la part visible del seu cos nua, d'aquesta manera volia representar més la vulnerabilitat i a la vegada la transparència, deixar-te veure tal i com ets. En quant a les localitzacions, la primera imatge és a casa del meu amic, més concretament al seu llit, ja que és com la primera fase d'aquest procés, i per tant té lloc en un espai segur per a l'individu i completament aillat. Les altres fotografies están fetes a un bosc ja que és un lloc on estàs amagat peró a la vegada et trobes al exterior. Amb aixó volia representar el procés d'acceptació a tu mateix, com exterioritzes els teus desitjos, encara que només sigui mostrar-tel's a tu mateix, ja no els tens tancats i silenciats com represento a la primera imatge feta a l'habitació. En l'última fotografía el plàstic ja està trencat, el que vol dir que ja s'ha acceptat a ell mateix i als seus desitjos, però encara segueix al bosc, per tant no ha arribat a mostrar-se com és en públic.
Per acabar, totes les imatges están editades en Lightroom, les he posat en blanc i negre per una qüestió d'estètica però també perqué normalment s'associa el blanc i negre amb una cosa fosca, dolenta, turbia, de la que no et refies, i aquestes son algunes de les paraules que m'han vingut al cap pensant en la meva col.lecció.
Agraïments al meu amic per deixar-me fer-li aquestes fotografies sense dubtar.